Ara la cosa comença a fluir, per fi. Fins ara hem anat fent; bé, però arrancant-li les paraules de la boca i amb dubtes de si voldrà fer això o allò. Ara li he començat agafar las mateixa confiança d'un bon amic i crec que ell a mi també. Ahir va venir a casa a fer una cola, fent temps per anar al Truffaut a la sessió de les 20: 30. Vam parlar com mai; jo estava emocionada i tot de veure com es començava a obrir amb mi i a explicar-me coses, sobre la sortida que van fer ahir a l'escola d'hosteleria, sobre com funciona l'ensenyament a Colombia, sobre un projecte de robots que va fer el seu germà ... Bé, tot comença a rutllar . No és que abans anés malament però era tot més forçat, ara crec que ambdós hem deixat de sentir-ho així.
CONSELL SOBRE UN ASSUMPTE, PLEASE:
Per cert, ahir en Camilo insistia en pagar-se ell el cinema perquè diu que sempre pago jo. Li vaig dir que no que no, que jo treballo i que el que ha de fer ell és estudiar i deixar que li paguin les coses. El cas és que no em vaig atrevir a dir-li que jo tinc uns diners del projecte destinats a ell. Li hauria de dir o què? No sé, Fanny o Jordi aconselleu-me en aquest assumpte okis? Merci
CONSELL SOBRE UN ASSUMPTE, PLEASE:
Per cert, ahir en Camilo insistia en pagar-se ell el cinema perquè diu que sempre pago jo. Li vaig dir que no que no, que jo treballo i que el que ha de fer ell és estudiar i deixar que li paguin les coses. El cas és que no em vaig atrevir a dir-li que jo tinc uns diners del projecte destinats a ell. Li hauria de dir o què? No sé, Fanny o Jordi aconselleu-me en aquest assumpte okis? Merci
