En Camilo ahir va venir a sopar a casa i va menjar per primer cop a la vida pà amb tomata i escalivada. Això és súper gratificant, perquè, a més, li va encantar. Us penjo algunes fotos del sopar (celebravem el cumple del meu company), en una d'aquestes podeu veure al meu mentoradet fent la primera queixalada de pà amb tomata (realment la primera). A més també va ser la primera vegada que feia una coca; jo només li vaig anar dictant la mida dels ingredients.
La setmana passada vaig anar a casa seva per conèixer la seva mare, que em va obsequiar amb una plata de reposteria que no vegis per berenar. Ella és molt oberta i xerra molt. Vam parlar durant molta estona, de moltes coses. Per cert, està molt contenta amb això del projecte i de que tregui el seu fill de casa una o dues tardes a la setmana. Segons ella és un nano solitari a qui li costa molt sortir de casa (les seves cosines sovint ho intenten sense èxit).
Bé, doncs de moment tot marxa. Tinc ganes que els dies es facin llargs per anar a caminar amb en Camilo una bona estona pel passeig arqueològic o per sant Daniel. Últimament passem les hores al cinema o a casa meva.
Petons.
